lunes, 16 de marzo de 2009

2a. Jornada d’Escriptors del Baix Llobregat


(El Fòrum Cultural Gaspar de Preses agraeix el suport de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca i del Consell Comarcal del Baix Llobregat).

“Com condiciona Internet la creació literària?”. Amb aquest interrogant com a punt de partida, dissabte 14 de març es va celebrar a Sant Andreu de la Barca la 2a. edició de la Jornada d’Escriptors del Baix Llobregat, que aquest any va comptar amb la presència dels escriptors Felipe Sérvulo, Maria Cinta Montagut, Rosa Moya Armengou i Andreu González Castro, sota la moderació de José Luis García.

Internet i literatura: aspectes positius i negatius
La jornada, que va comptar amb un públic nombrós i molt participatiu, es va encetar amb una pregunta directa i senzilla formulada pel moderador: “Què aporta Internet de positiu i de negatiu a la literatura?”. El poeta Andreu González va obrir el torn de participació destacant dos avantatges: la immediatesa d’Internet i la capacitat que ens ofereix de ‘penjar’ llibres electrònics. Rosa Moya, per la seva banda, va relativitzar el paper del llibre electrònic –a qui alguns atribueixen un èxit imminent–,recordant que el paper i el format digital són móns complementaris. Tot i que va reconèixer que la seva pròpia editorial ja digitalitza llibres, va refermar la idea que, ara per ara, un forma i l’altra no es fan la competència.
Cinta Montagut, per la seva banda, va apuntar que el paper porta les de guanyar en aquest moment, i va destacar diversos avantatges que aporta Internet a la literatura, com ara la immediatesa entre qui escriu i qui llegeix o la possibilitat d’establir un contacte directe amb el creador. En canvi, va advertir com a aspecte negatiu el perill que es produeixi una ‘banalització’ de la literatura a través dels blocs i pàgines web.
Finalment, Felipe Sérvulo va incidir també en l’aportació positiva que representen la proximitat i la immediatesa, però va introduir per al debat dos nous aspectes negatius: el plagi i la suplantació de la personalitat, referint-se als casos en què una persona s’atribueix l’autoria de textos que no són seus.

Massa ‘apocalíptics’?
Un cop fetes aquestes primeres aportacions, els components de la taula van obrir la llauna del debat. Andreu González va exposar que, si bé és cert que a Internet hi ha una quantitat il·limitada d’informació, també se sent atabalat quan entra a una biblioteca, de manera que la necessitat de referents de qualitat és molt semblant. González va esmentar les diferents possibilitats de recursos como Facebook, els blocs i d’altres, i va ironitzar amb el fenomen de la publicació de poemes a la xarxa: “potser ja hi ha més poetes que lectors de poesia”.
Felipe Sérvulo va afirmar que, de moment, Internet “ja s’ha carregat els llibres de consulta”, tot i que a continuació va afegir: “en canvi, el llibre creatiu mai se’l podrà carregar”.
El caràcter absolutament quotidià d’Internet va quedar clarament palès amb la intervenció de Cinta Montagut, qui va reptar els assistents a intentar aguantar una sola setmana sense connexió a la xarxa. “Jo m’hi he hagut d’estar així una setmana i us asseguro que és un gran esforç”, va explicar. Ja en to més seriós, l’escriptora va reflexionar sobre l’existència de les revistes en paper, de les quals va dir que “no desapareixeran mai; jo les puc llegir còmodament al tren, subratllar-les i apuntar comentaris al marge, cosa que ara per ara no puc fer amb Internet”.
Rosa Moya va convidar a tenir en compte que, quan va aparèixer la televisió, també es va plantejar un debat molt semblant, un debat que ara ha quedat clarament superat.

Democratització de la literatura?
Arribats a aquest punt del debat, José Luis García va posar sobre la taula una altra pregunta: “La sobreabundància de textos que trobem a Internet, no crea rebuig?”. Cinta Montagut va respondre que sí, i va relacionar aquest fenomen amb la banalització de la música, en el sentit que la música culta perd espai davant l’empenta desbaratadora del pop rock comercial.
“Democratitzar sempre obliga a abaixar el nivell”, va afegir Andreu González, obrint així un intens debat sobre l’aplicació d’aquest terme –democratització– a la situació actual.

Cultura de l’esforç
El debat va continuar en diferents direccions. Cinta Montagut va introduir el tema de la manca d’estímuls per crear i per assaborir les creacions de qualitat: “es perd la cultura de l’esforç, tot ha de ser fàcil”, va advertir.
També va ser objecte de debat el concepte ‘inèdit’, que amb Internet pren noves dimensions, tal com va apuntar José Luis García. Els components de la taula van discutir sobre què vol dir ara ‘text inèdit’. Dit de forma planera: “un text que no s’ha editat en paper però que ha estat publicat en un bloc... continua essent inèdit?”.
Felipe Sérvulo va seguir enriquint el debat amb un nou apunt: “el correu electrònic ha posat fi a la correspondència epistolar; ara les úniques cartes que arriben són les del banc”, va ironitzar. Tot i així, va concloure amb un antic refrany castellà: “no se pueden poner puertas al campo”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario